Eulalia Ramón
Al 2023, va dirigir el seu primer curtmetratge, Cuentas divinas, escrit per María Zaragoza, que ha aconseguit més de 30 seleccions a festivals i una nominació als Premis Goya, a Millor Curtmetratgede Ficció. Al 2024, presenta Agonía, el seu segon curtmetratge de ficció, estrenat a la Clausura del Festival Internacional de Cine Fantàstic de Catalunya.
Com a actriu podem destacar les pel·lícules Matar al Nani (Roberto Bodegas, 1988), Las cartas de Alou (Montxo Armendáriz, 1990), El rey pasmado (Imanol Uribe, 1991), El pájaro de la felicidad (Pilar Miró 1993), El síndrome de Svensson (Kepa Sojo, 2005), Gente en sitios (Juan Cavestany, 2013), 75 días (Marc Romero, 2021), així com les seves col·laboracions amb el director Carlos Saura a ¡Dispara! (1993), Pajarico (1997), Goya en Burdeos (1999), El séptimo día (2004), Io don Giovanni (2006) i El rey de todo el mundo (2021), curtmetratges com Goya, 3 de mayo (2021) o l’obra de teatre El gran teatro del mundo en las Naves del Matadero (2013).
A televisió, destaquen les seves aparicions a La mujer de tu vida, produida per Fernando Trueba per TVE, Harem de la cadena ABC, Truhanes per Tele5, ¿Para qué sirve un marido? de Rosa Vergés o Merlí. Sapere aude de Menna Fité per Movistar+. També en aquest medi, va presentar juntament al Gran Wyoming i Óscar Ladoire, el programa de TVE A media voz i va conduir la sèrie documental Amar el cine de TVE.
Com a fotògrafa, ha col·laborat amb l’artista Xavier Mascaró, amb la pintora Pepa Poch i en la selecció d’obres per la col·lecció Fotosaurios de Carlos Saura. La seva obra s’ha exposat a diversos centres d’exposició i galeries, com el Centro Andaluz de fotografía de Almería, la Fundación Antonio Gala de Córdoba, la Casa del Cine de San Petersburg, el Instituto Cervantes de Moscú, la Casa Zavala de Cuenca, la Spain Now de Londres o l’ambaixada d’Espanya en Abu-Dhabi.